text pel narcis

Els legítims descendents de la seva unió amb Zeus són Ares (déu de la guerra), Hebe (deessa de la joventut), Eris (deessa de la discòrdia) i Ilítia (deessa dels parts). Hera estava gelosa que Zeus tingués Atenea sense recórrer a ella (en realitat amb Metis), de manera que va engendrar Hefest sense ell. Zeus va estar llavors disgustat amb la lletjor d'Hefest i el va expulsar de l'Olimp. Segons una altra versió alternativa, Hera va tenir ella sola a tots els fills normalment atribuïts a Zeus i a ella junts, copejant la seva mà contra el sòl, un acte solemne per als grecs. Hefest es va venjar d'Hera per haver-lo rebutjat fent-li un tron màgic d'on, després que s'hi va asseure, no es va poder aixecar. Els altres déus van pregar a Hefest que tornés a l'Olimp per alliberar-la, però aquest es va negar repetidament. Dionís el va emborratxar i el va dur de tornada a l'Olimp dalt d'una mula. Hefest va alliberar Hera després de rebre Afrodita per esposa.
[1]

[edita] Hera i Hèracles

Hera va ser la madrastra i enemiga d'Hèracles. Hèracles és l'heroi que, més fins i tot que Perseu, Cadme o Teseu, va introduir els hàbits olímpics a Grècia. Quan Alcmena estava embarassada d'Hèracles, Hera va intentar evitar que aquest nasqués lligant les cames d'Alcmena amb nusos. Els seus plans van ser frustrats per Galantis, la serva d'Alcmena, qui va dir a Hera que ja havia portat el nen al món. Hera la va transformar en una mostela. Quan Hèracles era encara un infant, Hera va enviar dues serps per a matar-lo mentre dormia en el seu bressol. Hèracles va escanyar una serp amb cada mà i la seva dida el va trobar divertint-se amb els seus cossos com si fossin joguines.