POESIA

Si me lo permitis amigos y amigas,quiero hacer la primera entrada del año con una poesia de Miquel Marti i Pol.
Es mi poeta preferido. Un hombre sencillo que su vida laboral la paso trabajando de contable en una fabrica textil de Roda de Ter, donde habia nacido el 19 de marzo de 1929.Paso un año en cama por una toberculosis y aprovecho para leer a todos los poetas que caian en sus manos cojiendo gusto por la escritura. En los años 60 trabajo activamente por la libertad y la lengua catalana. Fue por los años 70 cuando una exclerosis multiple lo postro en una silla de ruedas, sin embargo siguio trabajando consiguiendo reconocimientos y premios, Juan Manel Serrat, Lluis Llac, Pep Guardiola e infinidad de intelectuales fuerón amigos y discípulos.
De los poemas "las cuatro estaciones" os dejo con:


EL HIVERN


Estimo la quietut dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells demunt de la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietut dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inaquebables
i la gent que s'apressa a sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima
L'hivern no és el fret i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
demunt de les coses.
L'hivern és el silenci
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i a les cambres,
i el de la gent que mira,rera els vidres,
com la neu unifica els horizons
i ho torna tot
colpidorament próxim i assequible.

¿Que os parece ? sensible y sencillo ¿verdad? Lo he sacado de un libro precioso que se titula
"Antologia poética Amb els ulls oberts". Si os gusta la poesia os lo recomiendo. és de la editorial Proa. reser