pel joan

Hesíode tracta el mite de Prometeu a les seues dues obres majors, la Teogonia i Treballs i dies, amb xicotetes diferències entre totes dues versions. Bàsicament, a la Teogonia se centra en els enganys de Prometeu a Zeus, metre als Treballs desenvolupa la relació del mite de Prometeu amb el de Pandora, més esquemàticament tractada a l'altra obra.hola
Segons la versió exposada per Hesíode a la Teogonia, Prometeu seria fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene, i germà d'Atles, Epimeteu i Meneci. La versió d'Hesíode presenta a Prometeu com un rebel contra el poder legítim de Zeus, de part del qual se situa el poeta.^[2] Hesiode conta dos enganys de Prometeu a Zeus. El primer té a veure amb l'explicació mítica de l'origen dels sacrificis als déus. Segons això, Prometeu va sacrificar un bou a Mekone, a la regió d'Argos i el va esquarterar. Després, en va fer dos munts, un amb la carn i les entranyes de l'animal i l'altre amb els ossos i el greix. Va cobrir aquest amb la pell del bou per donar-li un aspecte més atractiu i va demanar a Zeus que escollira la part que més li agradara. La part triada per Zeus seria d'aci endavant la que seria oferida als déus, mentre que l'altra quedaria per als hòmens. Zeus, enganyat per l'aparença, va triar el munt que contenia els ossos i el greix, i es va enfurismar terriblement contra Prometeu. Aquest mite serveix per explicar el fet que els grecs sacrificaren als déus només els ossos i el greix dels animals, cremant-los i fent així que el fum arribara fins als déus.
Segons la Teogonia, Zeus, enutjat per l'engany que Prometeu havia ordit per tal d'afavorir els humans, els va castigar privant-los del foc, la qual cosa va provocar la misèria del gènere humà, incapaç de calfar-se o de cuinar aliments. Amb la intenció d'ajudar els hòmens, Prometeu va furtar el foc als déus, amagant-lo dins d'una canya buida i donant-lo als humans. Zeus es va encoleritzar tant que va ordenar un doble càstig: un per a Prometeu i un altre per als hòmens.
D'una banda, Zeus va lligar Prometeu amb cadenes a una columna i li va enviar una àguila que li menjara el fetge, el qual creixia de nit en la mateixa quantitat que l'ocell havia menjat de dia. Prometeu va patir aquest càstig fins que Heracles el va alliberar. Hesíode no dóna detalls sobre la ubicació de la columna on Prometeu sofria el càstig.