pel joan

Hesíode tracta el mite de Prometeu a les seues dues obres majors, la Teogonia i Treballs i dies, amb xicotetes diferències entre totes dues versions. Bàsicament, a la Teogonia se centra en els enganys de Prometeu a Zeus, metre als Treballs desenvolupa la relació del mite de Prometeu amb el de Pandora, més esquemàticament tractada a l'altra obra.hola
Segons la versió exposada per Hesíode a la Teogonia, Prometeu seria fill del tità Jàpet i de l'oceànide Clímene, i germà d'Atles, Epimeteu i Meneci. La versió d'Hesíode presenta a Prometeu com un rebel contra el poder legítim de Zeus, de part del qual se situa el poeta.^[2] Hesiode conta dos enganys de Prometeu a Zeus. El primer té a veure amb l'explicació mítica de l'origen dels sacrificis als déus. Segons això, Prometeu va sacrificar un bou a Mekone, a la regió d'Argos i el va esquarterar. Després, en va fer dos munts, un amb la carn i les entranyes de l'animal i l'altre amb els ossos i el greix. Va cobrir aquest amb la pell del bou per donar-li un aspecte més atractiu i va demanar a Zeus que escollira la part que més li agradara. La part triada per Zeus seria d'aci endavant la que seria oferida als déus, mentre que l'altra quedaria per als hòmens. Zeus, enganyat per l'aparença, va triar el munt que contenia els ossos i el greix, i es va enfurismar terriblement contra Prometeu. Aquest mite serveix per explicar el fet que els grecs sacrificaren als déus només els ossos i el greix dels animals, cremant-los i fent així que el fum arribara fins als déus.
Segons la Teogonia, Zeus, enutjat per l'engany que Prometeu havia ordit per tal d'afavorir els humans, els va castigar privant-los del foc, la qual cosa va provocar la misèria del gènere humà, incapaç de calfar-se o de cuinar aliments. Amb la intenció d'ajudar els hòmens, Prometeu va furtar el foc als déus, amagant-lo dins d'una canya buida i donant-lo als humans. Zeus es va encoleritzar tant que va ordenar un doble càstig: un per a Prometeu i un altre per als hòmens.
D'una banda, Zeus va lligar Prometeu amb cadenes a una columna i li va enviar una àguila que li menjara el fetge, el qual creixia de nit en la mateixa quantitat que l'ocell havia menjat de dia. Prometeu va patir aquest càstig fins que Heracles el va alliberar. Hesíode no dóna detalls sobre la ubicació de la columna on Prometeu sofria el càstig.

pel toni

Atles fou un tità que, segons Hesíode, era fill de Jàpet i de Clímene, i segons Apol·lodor d'Artemita era germà de Meneci, Prometeu i Epimeteu, i la seva mare era Àsia. Hesíode diu que havia de portar el cel i la terra damunt les espatlles.

Atles és descrit com el líder dels titans en la seva confrontació amb Zeus. Més endavant, la idea d'Atles es va modificar i se'l va considerar un home convertit en muntanya.
El seu nom fou donat a serralades de la Mauritània (l'actual Marroc), Itàlia, l'Arcàdia, el Caucas i segurament d'altres.

per la roser

A la mitologia grega, Estígia o Éstix era una oceànide, la filla gran d'Oceà i Tetis, segons explica Hesíode a la seva Teogonia; segons Higini va néixer d'Èreb i Nix (les Tenebres i la Nit). Va tenir quatre fills amb Palant: Niké, Cratos, Bia i Zel (la Victòria, el Poder, la Força i el Zel). A aquesta llista Higini afegeix el monstre Escil·la. D'altres autors, com Apol·lodor, fins i tot consideren Persèfone filla d'Estígia amb Zeus, en lloc de considerar-la filla de Demèter, i afirmen que sempre va ser la deessa de l'infern. Pausànias afirma que també va ser mare d'Equidna amb Peiras.
Durant la Titanomàquia (o guerra dels olímpics amb els titans) Estígia va seguir el consell del seu pare i va ser la primera entre els immortals a oferir el seu ajut a Zeus. Com a recompensa, aquest la va omplir d'honors, va rebre els seus fills en el seu seguici i va fer que el seu nom fos sagrat.
Estígia era la personificació d'un dels rius de l'Hades, de l'infern grec, però també rebia aquest nom una font que hi havia a la regió grega d'Arcàdia, prop de Nonacris. Aquesta font perdia la seva aigua sota terra i segurament acabava alimentant el riu infernal que també rebia aquest nom. S'atribuïen a l'aigua d'aquesta font propietats màgiques i perjudicials per als éssers vius: enverinava homes i animals, esquerdava el ferro i altres metalls, també la terrissa dels atuells amb què es recollia l'aigua; tanmateix no tenia efectes en les peülles dels cavalls. Pausànias, a més, ens explica que era possible que Alexandre fos enverinat amb l'aigua d'aquesta font.
També l'aigua del riu infernal tenia propietats màgiques. La deessa Tetis va submergir-hi el seu fill Aquil·les per fer-lo invulnerable i ho va aconseguir menys per la part del taló que era per on la deessa subjectava el seu fill.

per l'encarna

En la mitologia grega, ' Cronos' fou el fill d'Urà (el cel), i Gea (la terra). En la mitologia romana, fou identificat amb Saturn.
Mutilà a Urà perquè havia fet baixar els seus germans al Tàrtar. Per por de ser mutilat pels seus propis fills els devorava al temps que els paria Rea, la seva esposa. Aquesta amagà el seu darrer fill, Zeus, i donà a Cronos una pedra embolicada en draps. Quan Zeus es va fer gran, ajudat pels Ciclops, el destronà i l'obligà a restituir els fills que havia devorat. Amb la dalla i el rellotge de sorra acabà personificant el temps per la semblança del seu nom amb la paraula grega chronos (temps).
Es celebrava el festival Crònia en honor seu.

text pel narcis

Els legítims descendents de la seva unió amb Zeus són Ares (déu de la guerra), Hebe (deessa de la joventut), Eris (deessa de la discòrdia) i Ilítia (deessa dels parts). Hera estava gelosa que Zeus tingués Atenea sense recórrer a ella (en realitat amb Metis), de manera que va engendrar Hefest sense ell. Zeus va estar llavors disgustat amb la lletjor d'Hefest i el va expulsar de l'Olimp. Segons una altra versió alternativa, Hera va tenir ella sola a tots els fills normalment atribuïts a Zeus i a ella junts, copejant la seva mà contra el sòl, un acte solemne per als grecs. Hefest es va venjar d'Hera per haver-lo rebutjat fent-li un tron màgic d'on, després que s'hi va asseure, no es va poder aixecar. Els altres déus van pregar a Hefest que tornés a l'Olimp per alliberar-la, però aquest es va negar repetidament. Dionís el va emborratxar i el va dur de tornada a l'Olimp dalt d'una mula. Hefest va alliberar Hera després de rebre Afrodita per esposa.
[1]

[edita] Hera i Hèracles

Hera va ser la madrastra i enemiga d'Hèracles. Hèracles és l'heroi que, més fins i tot que Perseu, Cadme o Teseu, va introduir els hàbits olímpics a Grècia. Quan Alcmena estava embarassada d'Hèracles, Hera va intentar evitar que aquest nasqués lligant les cames d'Alcmena amb nusos. Els seus plans van ser frustrats per Galantis, la serva d'Alcmena, qui va dir a Hera que ja havia portat el nen al món. Hera la va transformar en una mostela. Quan Hèracles era encara un infant, Hera va enviar dues serps per a matar-lo mentre dormia en el seu bressol. Hèracles va escanyar una serp amb cada mà i la seva dida el va trobar divertint-se amb els seus cossos com si fossin joguines.