FINAL DE CURS

Juny acaba…el estiu ha riba

Desprès de nou masos

El curs s’acaba

Cada dimecres a les set en punt

S’obria la classe,

Per l’escala pujàvem

homes i dones

com. criatures amb il·lusió.

Santa paciència la del profe

per ficar-nos dins del cap

nocions d’informàtica

a tots plegats.

Dues hores de companyerisma

i de bona amistat

durant moltes setmanes em passat

que per temps que passi

no em d’oblidar.

Esperem que el curs vinent

ens poguérem retrobar

i que l’Andreu

una mica més de informàtica

ens fiqui dins del cap

esperem no enfadar-lo

que dues hores passen apressa

i que conti sempre amb la nostra amistat

bon estiu a tots i totes

Roser

ANY MARAGALL

Joan Maragall i Gorin neix a Barcelona el 10 d’octubre del 1860. Fill d’un industrial téxtil cursa la carrera de dret, pro adquireix renom com escripto, traductor i periodista. L’exit com articulista fa que colabori amb assiduidad amb el Diari de Barcelona, a la Veu de Catalunya i altres publicacions.

Ens va deixar el 20 de decembre del1911

La seva poesia també es molt expenssa, d’entra totes he triat aquesta que m’agrada molt, se que es una mica llarga porò penso que val la pena

ODA A ESPANYA

*Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzart

i tu cantaves – vora del mar
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu Espanya!!!!

LA TIENDA MÁS BELLA

Hay lugares en los que el mero mero hecho de ir a comprar es un placer.
Éste es el caso de una tienda de PFUNDS MOKEREI, DRESDEN (ALEMANIA),esta tienda esta inaugurada hace 127 años y reabierta hace 12, considerada la tienda de lácteos más bella del mundo.
Su mayor atracción para los más de mil visitantes diarios,son sus paredes de azulejos pintados a mano de más de 245 metros cuadrados.Esta noticia salto a la luz en revistas y periódicos por considerar la como la tienda del museo de lácteos.

Jo vull un lego com aquest...

... ei...
Per que des prés diguin que el Lego és un mer entreteniment...

MAIG A GIRONA

Mira, ha entrat el maig,
Ha estes la seva parplla blava sobre al port.
Vina i parlem de les coses de sempre,
del valor que té ser amable,
de la nesessitat d'arreglar-nos-les amb els dubtes
De com omplir els vuits que tenim dintre.
Vine , sent en el rostre el matí
Quan estem tristos, tot sembla fosc.
Quan estem forts el món s'esmigola.
Cadascun de nosaltres guarda
quelcom desconagut de les vides alienes


Girona, Temps de Flors

Una miqueta d'història (extret de la viquipedia)

Girona, Temps de Flors és una exposició de flors que se celebra a la ciutat de Girona des del 1954. Va ser en aquell any quan unes dones de la "Sección Femenina de la Falange" van muntar la primera exposició al Saló de Descans del Teatre Municipal de Girona. En aquella primera edició ja hi van participar professionals i persones a qui els agradaven les flors. Des de llavors, cada mes de maig, se celebra durant una setmana aquesta festa primaveral.

 

a partir de 1958 l'exposició es va traslladar al monastir romanic de Sant Pere de Galligants,on per primera vegada en aquesta tarcera edició es va publicar l'exposició amb cartell fet per l'artista Carles Vivó.
L'exposició va canviar d'escenari amb els anys: el 1985 es va celebrar a Sant Domenec. Un escenari perdud el 1991 i que va donar pas, el any 1992 a una obertura a tot el barri vell de Girona.
Aixi "Girona temps de flors" es un lema encunyat en 1993 pel poeta Josep Tarrés, Es va convertir en un itinerari per places i carrer de la ciutat antiga.
Els patis i jardins d'alguns habitatjes, organismes, museus, aixis com algun indret d' interes que normalment no estan oberts al public, es podan visitar en un itinerari cada any canviant.
Amb el pas del temps al voltant de l'exposició s'organizan un seguit d'activitats artistiques complementaries, exposicion i col-lavoracions en els montatges.Aixis, actualment les actividats del "Girona temps de flors" són els concur de flors, de fotografia i els aparadors.
A mes, des del 1958 es presenta cada edició amb un cartell fet per un artista.